Durant els anys 60,
Gandia era una ciutat musicalment molt activa. Una quantitat respectable
d'orquestres musicals, com la
Relay , la
Michigan , el Conjunt Sud, Els Polak 'so Els Serenade i
Bernardino, entre d'altres, amenitzaven balls, festes i esdeveniments socials,
interpretant els temes més populars del moment. Però, també, Gandia va
veure com el moviment pop s'introduïa a la ciutat, gràcies a les inquietuds
musicals d'un sector de la joventut gandiana.
Una quantitat respectable d'orquestres musicals, comla Relay , la Michigan , el Conjunt Sud,
Els Polak 'so Els Serenade i Bernardino, entre d'altres, amenitzaven balls,
festes i esdeveniments socials, interpretant els temes més populars del moment.
La Casa de Cultura Marqués González de Quirós acull fins al 20 de maig l'exposició 'Quan Gandia era ye-yé. Imatges i records dels grups que que ENS van fertilit ballar ', realitzada pel propi departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia. La inauguració va tenir lloc el divendres 30 de març i va comptar amb l'actuació del grup Els Corbs.
Els Ducs, Los Duendes, Els Corbs, The Trader s, Els Quintos o Els Bosman.
La meva família no els coneix i alguns ja estan morts.
L'expressió música pop (de l'anglès pop music, contracció de popular music) fa referència a una combinació de diferents gèneres musicales1 2 altament populars dins d'una societat.
El yé-yé és un estil de música pop, popularitzat a França, Espanya i Llatinoamericà en la dècada dels anys 1960. Sol estar representat a Europa per noies joves amb un productor artístic a l'ombra i amb cançons influïdes pel soul, el rhythm & blues i el pop, i als Estats Units pels anomenats girl grups (grups de noies), com The Ronettes, The Shirelles, The Shangri-Las, etc.
The Beatles va ser una banda de rock anglesa activa durant la dècada de 1960, i reconeguda com la més comercialment reeixida i críticament aclamada en la història de la música popular.6 juliol 8 9 10 11 Formada a Liverpool, va estar constituïda des de 1962 per John Lennon (guitarra rítmica, pianista vocalista), Paul McCartney (baix, vocalista, pianista), George Harrison (guitarra solista, vocalista) i Ringo Starr (bateria, pandero, vocalista). Arrelada en el skiffle i el rock and roll dels anys cinquanta, la banda va treballar més tard amb diferents gèneres musicals, que anaven des de la balada pop fins al rock psicodèlic, incorporant sovint elements clàssics, entre d'altres, de manera innovadora en les seves cançons . La naturalesa de la seva enorme popularitat, que havia emergit primerament amb la moda de la «Beatlemanía», es va transformar al mateix temps que les seves composicions es van tornar més sofisticades. Van arribar a ser percebuts com l'encarnació dels ideals progressistes, estenent la seva influència en les revolucions socials i culturals de la dècada de 1960.
Amb una formació inicial de cinc components que incloïa a Lennon, McCartney, Harrison, Stuart Sutcliffe (baix) i Pete Best (bateria), van construir la seva reputació en els clubs de Liverpool i Hamburg en un període de dos anys i mig a partir de 1960 . Sutcliffe va abandonar la formació el 1961, i Best va ser reemplaçat per Starr l'any següent. Establerts com a grup professional després que Brian Epstein els oferís ser el seu representant, i amb el seu potencial musical millorat per la creativitat del productor George Martin, van aconseguir èxit comercial al Regne Unit a finals de 1962 amb el seu primer senzill, «Love Me Do» . A partir d'aquí, van anar adquirint popularitat internacional al llarg dels següents anys, en els quals van fer un extens nombre de gires fins a 1966, any en què van cessar l'activitat en viu per dedicar-se únicament a la gravació en l'estudi fins a la seva dissolució en 1970. Després, tots els seus integrants es van embarcar en reeixides carreres independents. Lennon seria assassinat als afores de casa de Nova York el 1980, i Harrison moriria de càncer el 2001. McCartney i Starr encara romanen actius.
Una quantitat respectable d'orquestres musicals, com
La Casa de Cultura Marqués González de Quirós acull fins al 20 de maig l'exposició 'Quan Gandia era ye-yé. Imatges i records dels grups que que ENS van fertilit ballar ', realitzada pel propi departament de Cultura de l'Ajuntament de Gandia. La inauguració va tenir lloc el divendres 30 de març i va comptar amb l'actuació del grup Els Corbs.
Els Ducs, Los Duendes, Els Corbs, The Trader s, Els Quintos o Els Bosman.
La meva família no els coneix i alguns ja estan morts.
L'expressió música pop (de l'anglès pop music, contracció de popular music) fa referència a una combinació de diferents gèneres musicales1 2 altament populars dins d'una societat.
El yé-yé és un estil de música pop, popularitzat a França, Espanya i Llatinoamericà en la dècada dels anys 1960. Sol estar representat a Europa per noies joves amb un productor artístic a l'ombra i amb cançons influïdes pel soul, el rhythm & blues i el pop, i als Estats Units pels anomenats girl grups (grups de noies), com The Ronettes, The Shirelles, The Shangri-Las, etc.
The Beatles va ser una banda de rock anglesa activa durant la dècada de 1960, i reconeguda com la més comercialment reeixida i críticament aclamada en la història de la música popular.6 juliol 8 9 10 11 Formada a Liverpool, va estar constituïda des de 1962 per John Lennon (guitarra rítmica, pianista vocalista), Paul McCartney (baix, vocalista, pianista), George Harrison (guitarra solista, vocalista) i Ringo Starr (bateria, pandero, vocalista). Arrelada en el skiffle i el rock and roll dels anys cinquanta, la banda va treballar més tard amb diferents gèneres musicals, que anaven des de la balada pop fins al rock psicodèlic, incorporant sovint elements clàssics, entre d'altres, de manera innovadora en les seves cançons . La naturalesa de la seva enorme popularitat, que havia emergit primerament amb la moda de la «Beatlemanía», es va transformar al mateix temps que les seves composicions es van tornar més sofisticades. Van arribar a ser percebuts com l'encarnació dels ideals progressistes, estenent la seva influència en les revolucions socials i culturals de la dècada de 1960.
Amb una formació inicial de cinc components que incloïa a Lennon, McCartney, Harrison, Stuart Sutcliffe (baix) i Pete Best (bateria), van construir la seva reputació en els clubs de Liverpool i Hamburg en un període de dos anys i mig a partir de 1960 . Sutcliffe va abandonar la formació el 1961, i Best va ser reemplaçat per Starr l'any següent. Establerts com a grup professional després que Brian Epstein els oferís ser el seu representant, i amb el seu potencial musical millorat per la creativitat del productor George Martin, van aconseguir èxit comercial al Regne Unit a finals de 1962 amb el seu primer senzill, «Love Me Do» . A partir d'aquí, van anar adquirint popularitat internacional al llarg dels següents anys, en els quals van fer un extens nombre de gires fins a 1966, any en què van cessar l'activitat en viu per dedicar-se únicament a la gravació en l'estudi fins a la seva dissolució en 1970. Després, tots els seus integrants es van embarcar en reeixides carreres independents. Lennon seria assassinat als afores de casa de Nova York el 1980, i Harrison moriria de càncer el 2001. McCartney i Starr encara romanen actius.
L'exposició de quan Gandia era ye-ye m’ha encantat perquè havien les coses d'aquesta
època i va estar força bé veure una moto un cotxe d'aquesta època fins havien dues televisions dels discs i portades de les revistes on estaven aquests grups, fins a ampolles de les begudes ... també hi havia un llibre de visites on la gent ha deixat una dedicatòria i pel que els ha agradat tornar a veure aquestes coses que tant l'han viscut ... però el que realment m'ha agradat va ser on havien unes imatges de Gandia el bonic que era abans i en la forma en com han anat canviant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario